REFORMA LABORAL?

 

L'última reforma del Govern <<Reial Decret-llei 3/2012 >>, que ens proposa segons la publicació al BOE (Butlletí Oficial de l'Estat), consisteix en: “facilitar la contractació, amb especial atenció als joves i als aturats de llarga durada, potenciar els contractes indefinits enfront dels temporals i que l'acomiadament siga l'últim recurs de les empreses en crisis", a més de "acabar amb la rigidesa del mercat de treball i asseure els fonaments per a crear ocupació estable". La realitat de les seues conseqüències són altres ben diferents, que com tots i totes coneguem, aprova el Reglament dels procediments d'acomiadament col·lectiu i de suspensió de contractes i reducció de jornada. No ve solament, li acompanya el Reial decret 1484/2012, de 29 d'octubre, sobre les aportacions econòmiques a realitzar per les empreses amb beneficis que realitzen acomiadaments col·lectius que afecten a treballadors de cinquanta o més anys. Amb aquestes normes ja tenim la regulació detallada d'aquests procediments, tan freqüents als últims temps, i que inclouen el Cavall de Troia que faltava en aquest complex escenari de reformes laborals: la regulació dels acomiadaments col·lectius al sector públic.

Els últims casos ocorreguts “per desgràcia”, són els acomiadaments de treballadors/res d'avançada edat, complicant greument la situació d'aquestos per les grans dificultats de tornar a trobar qualsevol lloc d'ocupació, i per engreixar més l'assumpte: Brussel·les reclama al Govern del PP pujar més l'edat de jubilació.
La Comissió Europea ha demanat aquest dimarts al Govern de Mariano Rajoy que seguisca retardant l'edat de jubilació en funció de l'augment de l'esperança de vida per a frenar la despesa en pensions i garantir així la sostenibilitat de les finances públiques a llarg termini. 

Aquesta situació es presenta front a una classe treballadora, desestructurada , desmoralitzada i àmpliament precària. La falta de responsabilitat i de complicitat per part dels Sindicats que controlen el sistema d'eleccions sindicals i comités d'empresa, ajuden als treballadors/res a la desmobilització i a l'abdicació per afrontar dignament aquesta situació de guerra social. Aquests sindicats fa molt que es van enfangar fins les celles en el discurs neoliberal i el “colmo de los colmos” el trobem a l'actitud d'aquestos en temps tan delicats com els d'hui, en notícies com: 

                 “UGT-A aplica la reforma laboral del PP contra la que se manifiesta porque 'no hay otra'-
El secretario general de UGT Andalucía, Manuel Pastrana, ha asegurado este lunes que el ERE previsto en el sindicato se llevará a cabo según la actual reforma laboral, aunque las consecuencias de la misma supongan una de las bases que sustenta la convocatoria de huelga general del próximo 14-N, promovida por la propia central sindical. Pastrana ha querido justificarse alegando que este expediente de regulación de empleo debe hacerse según la normativa vigente porque, según ha declarado, es la única opción...”
 
I com aquesta notícia molt més. Trobem treballadors/res de CCOO manifestant-se front les seus dels seus sindicats, per denunciar la barbàrie i la incredulitat de que els mateixos Sindicats que convocaren aturs de 24h. contra aquestes mesures, són aplicades per ells mateixa. 

Per tot açò i més, la classe treballadora, es veu més que indefensa front aquesta realitat. El problema és que s’engloben a tots els sindicats dins del mateix sac, i hi ha que dir, que el sindicalisme no té molt bona cabuda entre els treballadors/res -normal-. Però aixina i tot, volem mostrar-vos que la CNT sempre ha lluitat contra aquest Model Sindical. Al seu dia, la CNT ja es va oposar als Pactes de Moncloa: negociació en temps de transició entre la classe política i sindicats per alienar a la classe treballadora en un regim de delegacionisme i de fórmules anti-obreres com els comités d'empresa, deixant així als treballadors/res l'única funció de votar cada quatre anys a un delegat, atorgant tota la capacitat de decisió col·lectiva en un enllaç sindical abduït pels interessos d'una institució que fa negoci del sindicalisme, vivint “professionalment” dels esforços dels demés.

La CNT sempre ha lluitat per un sindicalisme de base, independent dels interessos de l'Estat i renunciant a qualsevol subvenció del mateix; sense alliberats, professionals del sindicalisme que viuen parasitàriament en pro dels treballadors i sense formar part del circ electoral i els comités d'empresa.

Des del primer dia dels temps en democràcia, la CNT ha reivindicat els primers passos per conduir a un vertader canvi social com:

-Reducció de la jornada laboral sense reducció salarial (començant per les 30h. setmanals per al repartiment del treball i la riquesa, tenint en compte la inflació i el cost de vida).

-Les hipoteques no poden pujar al mes, més del 20% dels ingressos mensuals.  Expropiació dels pisos de la Banca i posar immediatament en lloguer social (amb el mateix criteri del 20% mensual).  

-Revisió- Anulació de del deute, (hi ha que exigir l'anulació del deute il·legítim).

Així com les àmplies reivindicacions amb l'anomenada “Plataforma Reivindicativa” de la CNT.

Respecte l'última vaga 14-N.

La CNT recolza qualsevol mobilització que puga tindre una bona transcendència popular entre la població, però hi ha que aclarar que el 14N no va ser una Vaga General, va ser un atur de 24h, una mera reivindicació per eixir a manifestar-se contra les mesures del Govern, però no va ser una Vaga General.

Per què diguem açò? Certs mitjans de comunicació i els Sindicats, valorem molt positivament la Vaga del 14-N, però la realitat és altra, la realitat és que els treballadors/res ocupats, un 80% d'eixos treballadors/res (una aproximació en la nostra comarca), no va secundar la tal convocatòria, on entenem aquesta posició al respecte, ja que el descar del “mamoneo” dels sindicats concertats no ens resulta poca cosa.

Per això mateixa, fem públicament quins són els interessos d'aquestos:

 

PD: Sabem que hi ha gent molt bona en aquests sindicats, però les decisions dels seus caps i entitats fan contraproduent tot tipus de lluita obrera, duta a terme des de l'autonomia, l'auto-organització i dignitat. Per descomptat que no pretenem ofendre a ningú, però no puguem deixar de mirar la realitat i posicionar-nos al respecte, per això convidem a eixa gent que ens conega un poc més, fora de tòpics i dogmatismes.