9M Vaga d'Estudiants en Ontinyent

La CNT Vall d'Albaida acudeix i recolza la Vaga d'Estudiants a Ontinyent, a la plaça de la concepció.

Un aspecte fonamental de la pràctica d'ensenyament i aprenentatge és la gestió dels recursos i l'organització de tot el que té a veure amb l'escola. És per tots conegut que existeixen diversos models de finançament possible per a un espai educatiu. Vaig a explicar de forma molt resumida alguns aspectes de cada model:

El model d'ensenyament privat és un model que es caracteritza per concebre l'escola com un negoci. Els clients d'aqueix negoci són les famílies dels alumnes. Se suposa que venen coneixement i exclusivitat, és a dir, molts coneixements i atenció per a uns pocs. La mercaderia principal d'aqueix negoci són els alumnes: cadascun d'ells és vist com una quantitat de diners per a l'empresa-col·legi. Es pretén una escola elitista que facilita l'accés a una posició de privilegi en l'escala social. En ella es pretén aconseguir una educació de privilegi (capital cultural), un títol a voltes guanyat i altres vegades comprat (capital educatiu), i sobretot, una xarxa de relacions socials dins de les classes privilegiades (capital social).
El model d'ensenyament concertat és un model a mig camí entre el privat i el públic. És un model en creixement i a combatre. Aquest model de finançament es caracteritza per dotar a una escola-empresa de fons públics. Els fons públics es destinen a interessos privats. Els alumnes segueixen equivalents a mercaderia, ja que les subvencions depenen dels alumnes que tinga aquesta empresa. Per tant, l'empresa escolar veu en cada alumne un feix de bitllets amb cames. Es diferencia de l'escola-empresa privada que el client ja no és una família privada sinó l'Estat.

El model d'ensenyament públic garanteix alguns aspectes positius com la universalitat i gratuïtat dels seus serveis. Els alumnes deixen de ser una mercaderia perquè l'objectiu de l'escola no és guanyar diners, però els seus recursos i organització depenen de l'administració educativa de torn i els seus tèrbols interessos. Per tant, la seua capacitat d'intervenció sobre aquest aspecte és escàs. L'autonomia d'aquest tipus d'escola és la que l'Estat vulga donar-li.

L'escola autogestionada és un espai que pretén crear espais d'autonomia. Amb açò es pretén aconseguir que la comunitat que conviu en l'escola tinga una total capacitat per a organitzar-se i gestionar els seus recursos. Amb açò s'estableix un criteri de democràcia directa pel qual una comunitat decideix sobre si mateixa i no un grup d'individus, representants de qui sap qui, decideixen sobre uns altres. Ja no hi ha negoci ni subordinació a uns suposats representants que trien pels altres. Autogestió és autonomia portada al camp de l'organització i gestió… És l'assemblearisme i, per tant, la democràcia directa, l'única real, portant les regles de l'escola i de la vida…

Tot açò és dir molt poc, i deixar massa coses en el tinter. Però, malgrat tot, creiem deixar clar que sota els criteris esmentats, l'escola privada és pitjor que la subvencionada, i aquesta pitjor que la pública i, de la mateixa manera, la pública pitjor que l'autogestionada. Per això no és un lema buit aquest de l'escola ni pública ni privada, sinó autogestionada. Ens queda tant que escriure i tant que lluitar que millor serà deixar l'escriptura per a reprendre la lluita…